Per tal d'afrontar les necessitats del nou món, el nounat ve equipat amb un repertori de moviments i accions. Aquests ens permeten la supervivència i constitueixen la base pels moviments i els comportaments més complexes que van sorgint durant el desenvolupament de l'infant.

 

Aquests moviments reben el nom de reflexos primitius o primaris. Reflexos, ja que són moviments involuntaris, automàtics i estereotipats. És a dir, no són apresos ni adquirits, no són voluntaris i, per tant, no es dirigeixen des de l'escorça cerebral sinó des del tronc encefàlic, una àrea més "primitiva" de l'encèfal.


Els reflexes primitius o primaris, tot i ser presents al néixer o durant les primeres setmanes de vida han de desaparèixer un cop completa la seva funció. Sovint donant pas a reflexos o a patrons de moviment més complexos.

 

Si no és el cas i, transcorreguts 6-12 mesos, persisteixen els reflexos primitius o primaris, indiquen immaduresa del Sistema Nerviós de l'infant. Obstaculitzant o dificultant la transició cap a moviments més complexos, dificultat en la coordinació motora gruixuda i fina i, en conseqüència afectacions en la percepció, la cognició i l'expressió (potser la forma més complexa de moviment). En definitiva, conseqüències directes sobre les bases de l'aprenentatge.


Alguns dels reflexos primitius estan íntimament lligats amb el desenvolupament de la visió i, per tant, si l'infant no els integra "no desapareixen" poden tenir conseqüències en la percepció visual i/o en el moviment i coordinació oculars.

 

El desenvolupament de la visió no es pot entendre sense tenir en compte el desenvolupament motriu, ja que són dues cares de la mateixa moneda. És per  això que oferim també el servei d'avaluació del desenvolupament motor i el tractament de reflexos primitius per professionals especialitzats.